CAT | ESP | ENG

Introducció a l’Espot Electoral

Les campanyes electorals en televisió van néixer als Estats Units a finals dels anys 1950, convertint la pantalla en un mitjà polític de masses i en el centre de la sala d’estar de les llars.

Els anys 1980 va començar a desaparèixer el “bust parlant” del candidat exposant el seu programa electoral durant 10 minuts i va sorgir una fusió de l’anunci comercial, la ficció, el documental, el videoclip, la paròdia o l’espectacle esportiu o musical, que s’utilitzava en funció dels diferents perfils dels votants i dels mitjans emprats.

Després de la caiguda del comunisme i davant la creixent homogeneïtzació global i digital del discurs polític i econòmic, els espots electorals van passar a intercanviar-se lliurement entre països i ideologies diferents. Donada l’agenda a què es veu sotmesa actualment una campanya electoral, l’espot ha adquirit una gran importància gràcies a la seva capacitat per concentrar un missatge i per crear nínxols a l’imaginari politicocomercial dels votants.

Paral·lelament, l’aparició d’Internet ha obert nous camins per al màrqueting polític, de la mateixa manera que està revertint el dèficit de representació provocat per la majoria de legislacions electorals existents, que no afavoreixen la promoció de partits minoritaris. Després d’un temps, l’espot esdevé la memòria audiovisual del discurs polític. Els espots són l’evidència del que va dir cada candidat, però també el testimoni de la manera en què la política esdevé cada cop més audiovisual, i a l’inrevés. L’espot, mirat amb distància, reflexa tant el caràcter industrial de la política (es tracta d’aconseguir el major nombre possible de clients), com del llenguatge que utilitza, fet per no perdurar.

Els espots electorals són sovint directes, de curta duració, molt logotípics i profusos en metàfores visuals estereotipades.

Els conceptes solen articular-se a partir dels eixos següents:

  • confiança/desconfiança/corrupció/honestedat
  • futur/passat/canvi
  • eficiència/ineficiència/currículum
  • patriotisme/identitat/família/migració
  • serveis públics/impostos/benestar
  • seguretat/inseguretat/por/esperança/justícia

Les diferències responen a diferents circumstàncies, com:

  • les lleis electorals de cada país: no és el mateix que els partits insereixin els seus espots a la graella televisiva normal, com passa als Estats Units, que en blocs pactats d’anuncis gratuïts cedits per les televisions públiques, com succeeix a Europa
  • les característiques culturals, socials i de consum mediàtic dels països i dels llocs
  • les agendes quotidianes en cada context, que marquen molt el relat
  • els programes marcats per les agendes locals o internacionals
  • les diferències entre els règims polítics que convoquen eleccions
  • el grau de cultura televisiva i d’introducció de la globalització mediàtica

Donades les legislacions electorals de la majoria de països, no es permet la promoció de partits minoritaris de la mateixa manera que es fa amb els majoritaris. No obstant això, Internet i les xarxes socials han revertit aquesta situació.