El «Manifest per a una aproximació crítica a la interfície» és el resultat d’una recerca col·lectiva i multidisciplinària iniciada per Hangar, Centre de producció i recercar d’Arts Visuals a Barcelona, i un grup de recercaires de la UOC. Entre 2013 i 2015, es va construir un marc conceptual per reflexionar sobre les interfícies; repensant el seu disseny i els models d’ús, estimulant la creació d’interfícies més obertes i col·laboratives, i mirant de respondre a qüestions com ara: Som conscients de totes les interfícies que fem servir diàriament? Sabem descodificar la ideologia que hi ha al seu darrere? De quina manera influeixen en la construcció de les nostres identitats? Com condicionen les nostres interaccions amb altri? Com generen valor econòmic? Es pot dissenyar una interfície ètica? Es pot fer visible, l’invisible?

Escriure el manifest fou un treball coral en què van participar: Jorge Luis Marzo, Tere Badia, Pau Alsina, César Escudero, Jara Rocha, Andreu Belsunces, Quelic Berga, Laia Blasco, Femke Snelting, Rosa Llop i Clara Piazuelo. El manifest es va completar, d’una banda, amb una sèrie de textos amb la intenció de desenvolupar alguna de les idees enunciades en els seus 14 punts amb més profunditat. I, d’altra banda, amb una llista d’activitats, actituds i accions que incentivin una relació activament crítica amb les interfícies. Es tracta d’una llista oberta, en procés d’elaboració i debat.

El treball al voltant manifest s’emmarca actualment en el projecte europeu IMAGIT, a desenvolupar entre 2015 i 2017, tot i que originalment parteix del marc obert per PIPES_BCN ,una iniciativa que neix el novembre del 2013 com a part del projecte europeu de participació Participatory Investigation in Public Engaging Spaces (PIPES).

 

Manifest per a una aproximació crítica a la interfície

La interfície és un concepte molt ampli, que traspassa els límits del físic i el virtual. Per acotar el marc intencional d’aquest manifest, la naturalesa de la interfície de la qual estem parlant es refereix a la interfície d’usuari en el context digital.

  1. La interfície és un dispositiu dissenyat i usat per facilitar la relació entre sistemes.
  2. Interfície és un verb (I interface, you interface…). La interfície ocorre, és acció.
  3. La interfície la trobem en el plec espai-temps; és dispositiu i situació alhora. És render (actualitza condicions pensades) i emergència (assembla una cosa nova).
  4. La interfície acumula traces: els rastres i les restes de tots els ag(ents) que hi conflueixen.
  5. La interfície és la punta de l’iceberg d’un complex sistema d’ag(ents) interdependents: infraestructures, codis, dades, usos, lleis, corporacions, persones, sons, espais, comportaments, objectes, protocols, botons, temps, afectes, efectes, defectes…
  6. La interfície s’ha dissenyat en un context cultural i, alhora, dissenya contextos culturals.
  7. La interfície respon i materialitza la lògica econòmica del sistema en què s’inscriu. És un dispositiu polític.
  8. La ideologia de la interfície sempre està incrustada en la mateixa interfície; però no és visible tothora.
  9. Es pot fer visible, l’invisible? Com més presència tenen les interfícies en les nostres vides, menys les notem.
  10. Les interfícies usen metàfores que generen il·lusions: sóc lliure, puc tornar enrere, tinc memòria il·limitada, sóc anònim, sóc popular, sóc creatiu, és de franc, és neutral, és simple, és universal. Compte amb les il·lusions!
  11. L’estàndard creat a la interfície apel·la a un subjecte universal i genera processos d’homogeneïtzació; però redueix la complexitat i la diversitat. Què exclou l’estàndard?
  12. Els usuaris tenen dret a conèixer què amaga la interfície. L’accés al coneixement és un dret fonamental.
  13. En el disseny de la interfície no només es despleguen capacitats sinó també emocions i afectes. Com es produeixen i circulen les emocions a les interfícies i amb elles?
  14. L’usuari i la interfície són agència, es coprodueixen i, per tant, són capaços de definir-se, redefinir-se i contradir-se per acció o omissió.