GREDITS

Octavi Comeron

"in memoriam" (1965-2013)

Octavi Comeron (Mataró 1965 – Barcelona 2013). Artista, escriptor i activista, l’obra i activitats del qual es van centrar en les relacions entre l’estètica i les condicions de producció. Llicenciat en la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona el 1989. Va passar diversos períodes a l’estranger: Xipre (1989), Verona (1991), París (1999), Nova York (2001), Londres (2002) o Sao Paulo (2011). La seva primera exposició va tenir lloc el 1988 a la galeria Minerva, a Mataró. Des de llavors la seva obra va ser àmpliament exposada nacional i internacionalment: galeria Graffiti Now Atelier (Verona, 1991), galeria Antoni Estrany (1992, 1994), Centre de Lectura de Reus (1992, 1994), Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de Mataró (1992 ), Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona (1994), Institut del Teatre de Terrassa (1997), galeria Salvador Díaz (1998), Institute of International Visual Arts (INIVA) de Londres (2002), Biennal de Praga (2002), Whitechapel Gallery de Londres (2003), Centre d’Art Moderna de Lisboa (2004), Centre Galego de Arte Contemporáneo de Santiago de Compostel·la (2006), Koldo Mitxelena de Sant Sebastià (2006), Centre d’Art la Panera de Lleida ( 2006), Museu Universitari d’Art Contemporani de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (2009), galeria Kwadrat de Berlin (2010), l’Estruch, Sabadell (2011). Una gran part de la seva obra forma part de la Col·lecció MACBA d’Art Contemporani, a Barcelona.

Va ser fundador de diversos projectes i col·lectius: YProductions (2002), la revista PAC (Pensament i Art Contemporani, 2000), o Cultura de Base (2008). El 2008 va ingressar com a membre a la Comissió Executiva de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya i també al Patronat de la Fundació, que ostenta la titularitat del Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals HANGAR, a Barcelona. Co-fundador el 2010 de la Societat Underground de Barcelona (SUB), el primer projecte de la qual va ser el documental d’entrevistes MACBA: La dreta, l’esquerra i els rics, estrenat el juny de 2013 i premiat per l’Associació Catalana de Crítics d’Art.

Des de 1994, va començar a fer classes a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, així com a dirigir i coordinar diversos màsters i cursos. També va participar en nombrosos congressos i conferències, tant nacionals com internacionals. El 2002, va obtenir la Suficiència Investigadora de la Universitat de Barcelona, i el 2007, l’acreditació com a Professor Lector de l’AQU. El 2006, una versió reduïda de la seva tesi doctoral va ser guardonada per la Fundació Art i Dret de Madrid, a través del seu Premi Escrits sobre Art, que la va publicar amb el títol Arte y Postfordismo. Notas desde la Fábrica Transparente.

El 2009, va entrar en l’equip docent del Centre Universitari de Disseny de Barcelona (BAU) com a Coordinador de l’Àrea d’Art i com a professor de les assignatures de “Taller de Dibuix Artístic” i “Taller de Color”, a les que sumaria un any després les de “Taller Tridimensional” i “Taller de Creativitat”. Fruit del seu interès per obrir les aules més enllà de les fronteres acadèmiques i per establir relacions obertes d’intercanvi d’experiències i coneixement, el 2009, al costat d’Anja Steidinger i Nicolas Malevé, va fundar Academic Commons, un projecte encaminat a proposar alternatives a l’emergent estandardització i regulació d’accés a la universitat fomentada per l’aplicació del Procés Bolonya, l’Espai Europeu d’Educació Superior, iniciat el 1998.

Una anàlisi completa de la seva obra i pensament es pot veure a Badia, T., Marzo, J.L., Masó, J., 2014. No es lo más natural. Escritos y trabajos de Octavi Comeron (1965-2013). Barcelona: Edicions BAU i Universitat de Barcelona.

Disponible en pdf: No es lo más natural. Escritos y trabajos de Octavi Comeron (1965-2013)